Diumenge 11/04/2010 Les coves de Mura, entre valls i cingleres

Dins la cova amb en Joan Escoda al centre

Mura conserva encara l’encant d’aquells llocs inaccessibles on el temps sembla anar a una altre ritme. Cada revolt de la carretera ens confrima que hi ha llocs llunyans que els tenim molt a prop.

El camí cap a les coves s’enfila suau i acabem caminant dins la riera, saltironejant entre les pedres i evitant alguna que altra patinada. Hem fet un bon grup, i poc a poc ens enfilem fins les coves. Vigileu per on trepitgeu, però no perdeu de vista el vostre cap! La Queralt té la mala fortuna de donar-se un bon cop i jo m’alegro d’haver portat la farmaciola. Unes gasses al cap, la ferida ben neta i tornem a estar en condicions.

En arribar a les coves surt un grup i la petita esplanada davant l’entrada sembla la sortida d’una escola. El Joan Escoda, el nostre guia de Mura, ens acompanya i ens explica la història de les coves i com es van haver de tancar per protegir-les. Passem una bona estona explorant tots els racons i cercant rat penats, però només aconseguim veure alguna resta.

De baixada no hi ha qui pari els nens que es posen a còrrer fins arribar al riu, on van passar una bona estona observant els peixos.

tot observant la riera de les Nespres

——————————————————————————————————

Foto: Joan Escoda

Prepareu llanternes i frontals que aquest cop va de coves!. Sortirem del Centre d’Informació de Mura, situat a les antigues escoles de Mura, a tocar de la riera de Nespres. S’hi pot visitar gratuïtament l’exposició permanent ‘A l’abric del rocam’, que explica l’evolució històrica i la transformació del paisatge i l’evolució social al llarg de la història d’aquesta zona del massís, i l’audiovisual ‘La vida i l’entorn’, a més d’uns plafons explicatius sobre el municipi de Mura.  També s’hi poden adquirir publicacions i productes artesanals.

Per entrar a la cova cal que ens acompanyi un guia -informador, que ens obrirà la reixa, ens guiarà per la cova i respondrà les preguntes que tingueu.  Aquest servei té un cost de2 € per a jubilats i menors entre 12 i 18 anys i de 3 € pels adults, que podeu abonar directament en arribar a Mura.

MOLT IMPORTANT! Les inscripcions a aquesta excursió es tancaran el dilluns 5 d’abril, atès que és necessari avisar als guies de quantes persones prendrem part a la visita.  Podeu apuntar-vos per telèfon a la secretraria de la UES al 937258712, per correu electrònic a info@ues.cat o presencialment. Cal que estiguem al Centre d’Interpretació de Mura a les 10:45, ben calçats i amb llanternes.

Durada: Si fa bon temps, tot el dia.  Porteu esmorzar i aigua. No hi ha fonts durant el recorregut.

Dinar: Porteu-vos dinar de casa si us voleu quedar a passar el dia. Hi ha ha un bon lloc  l’àrea d’esplai de la riera de les nespres

Distància 4,352 km
Altura màxima 720 m
Altura mínima 464 m
Alçada de la sortida 464 m
Alçada de l’arribada 261 m
Guany 30 m
Desnivell sortida-arribada
0 m
Desnivell màxim 262 m
Ascensió acumulada 289 m
Descens acumulat 289 m

A continuació us transcric el contingut de la ruta dels itineraris de la Diputació de Barcelona:

Ruta en PDF: http://www.diba.cat/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p04d103.pdf

Coves de Mura

Plànol de l'itinerari

Longitud: 4.800 m
Durada: 3 hores
Dificultat: excursió agradable, de dificultat mitja, amb camins ben marcats i alguns pendents en el primer sector. L’itinerari és senyalitzat per fites amb etiquetes de color vermell.

Recomanacions: Recomanable per al públic general. És convenient portar calçat adequat, especialment per entrar a les coves, aigua, fruits secs, binocles i llanterna.
Cal ser molt respectuós amb el medi durant tot l’itinerari, sense malmetre la vegetació ni llençar deixalles de cap mena.
Les precaucions han de ser extremes a l’interior de la cova, ja que es tracta d’un sistema molt fràgil. No hi deixeu senyals del vostre pas, principalment pel que fa a residus perillosos, com piles i carbur; no trenqueu les formacions rocalloses ni embruteu les parets. Per visitar les coves, cal anar al Centre d’Informació de Mura dissabtes i festius, de 10.30 a 11 h, des d’on un informador us acompanyarà a fer el recorregut i obrirà i tancarà les coves. La resta de dies de la setmana, les coves romandran tancades als visitants.

Transports públics:
Bus Parc
Coll d’Estenalles
Tel. 938 317 300

Transports Generals d’Olesa
(Terrassa-Mura-Talamanca)
Tel. 937 780 088

RENFE Informació
Tel. 934 900 202


En aquest recorregut descobrirem algunes claus per interpretar el relleu i la geologia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Alhora, tindrem l’ocasió de veure alguns exemples de la influència que aquests factors, juntament amb el clima, tenen sobre la vegetació. L’itinerari surt del Centre d’Informació de Mura. Si volem visitar les coves, caldrà que fem la reserva al mateix Centre, des d’on un informador ens acompanyarà per fer el recorregut.

Prenem el carrer que baixa cap a la riera de les Nespres, on trobem la fita d’inici d’itinerari, amb les etiquetes de color vermell, i enfilem pel corriol que corre paral·lel al curs d’aigua. Poc després, trobem una bifurcació que cal seguir a l’esquerra. Si seguim el camí principal, durant alguns minuts trobarem diversos desviaments menors, que evitarem. Menció especial es mereix, però, un dels que apareix a la dreta: és l’antic camí empedrat de Mura a Montserrat, que enllaça amb el camí Ral. Poc després, travessem un petit torrent, comencem a veure algunes balmes i entrem al llit del torrent d’en Reixac. Cal extremar la precaució quan aquest tram pugui estar mullat o gelat.

El torrent d’en Reixac

El passeig sobre la llera ens revela la naturalesa del rocam. És un conglomerat, format per còdols units per un ciment, que pot ser argilós, de color rogenc, o calcari, de color grisós. L’aigua erosiona aquesta roca. Així, les balmes es formen quan una franja de material erosionable, que és al dessota d’una capa de material més resistent, és atacat per l’aigua i en resta el refugi natural. El torrent d’en Reixac, com molts d’altres, discorre sobre roca nua. Si el corrent d’aigua troba una capa de roca més erosionable, l’excava i en resulta un salt d’aigua. Aquesta mateixa erosió és la que provoca les figures capritxoses que coronen les muntanyes del parc natural i les esquerdes que donen lloc a les canals, les coves i els avencs.

En sortir de la llera, el corriol es fa enfiladís en suau pendent. Travessarem una pista forestal, que ignorarem, i continuarem camí amunt. En aquesta zona, la vegetació és poc frondosa, sobretot si la comparem amb la que ara podem observar als vessants de l’altra banda de la vall.

La vegetació de solana

Les característiques del rocam que hem esmentat condicionen la vegetació del parc natural. El conglomerat és una roca força permeable i rica en esquerdes, que engoleix amb facilitat l’aigua que hi cau. A més, els pendents dificulten la retenció de sòl. Tot plegat fa que la vegetació que hi creix sigui limitada, tret d’aquells paratges d’obaga o de les canals, on la humitat és més alta. En aquest vessant, que és solell, trobem un alzinar esclarissat, barrejat amb pineda i amb profusió d’arbusts com el romaní, les estepes, el càdec, l’arboç, el boix o la savina, molt resistents a la sequera.

Continuarem corriol amunt seguint la vall d’en Reixac, fins que després d’una estona arribarem a un encreuament de camins. El de la dreta puja dalt la carena. Després hi tornarem, però de moment prenem el de l’esquerra, que ens porta directament a les coves de Mura. La cova està tancada per una porta metàl·lica. En podem demanar la clau al Centre d’Interpretació de Mura o al del Coll d’Estenalles. Per visitar la cova convé disposar d’una llanterna, casc, bon calçat i una actitud ben respectuosa, no malmetre les formacions ni deixar-hi escombraries. En marxar, assegureu-vos que la porta queda ben tancada.

Les coves de Mura

Les coves són una altra expressió de la dinàmica geomorfològica del massís de Sant Llorenç i la serra de l’Obac. Són cavitats que s’endinsen en les entranyes de la roca, produïdes també per la dissolució de les roques per l’aigua. En general, si són horitzontals reben el nom de coves, mentre que el qualificatiu d’avenc queda reservat per als pous verticals. L’aigua porta dissolts carbonats que, dins de les coves, precipiten i esculpeixen figures d’una rara bellesa: les estalactites, les estalagmites, les columnes, les banderes o les perles. Les coves de Mura són, en realitat, una sola galeria d’uns dos-cents metres de fondària. Descobertes a mitjan del segle XIX per un pagès que, segons la llegenda, observà com un ocell entrava i sortia d’unes bardisses que n’ocultaven l’accés, tenen el seu atractiu principal en la sala d’entrada, on destaca una columna ben formada.

Desfem el camí que ens ha dut a la cova fins que trobem, al corriol principal, l’encreuament que ens ha de portar a la carena, concretament al collet d’en Reixac, després d’una pujada accentuada però curta. En arribar, trenquem a l’esquerra i, a poc a poc, entrem en els paratges rocosos que coronen la carena, des d’on, en dies clars, s’observa una magnífica panoràmica del massís de Sant Llorenç, la serra de l’Obac i Montserrat. En aquest punt, podrem observar un bell exemple viu del concepte de successió vegetal que es desenvolupa a les codines.

Les codines

El camí voreja els vessants costeruts desproveïts de sòl i vegetació. A la dreta veiem codines de roca nua. A l’esquerra, en canvi, el pendent és més suau, i algunes plantes poden començar a arrelar entre les esquerdes. D’aquesta manera retenen una mica de terra, on a poc a poc poden arrelar altres espècies de més port. Així s’inicia el procés de creació d’un sòl estable. Des del camí fins a la carena podem observar tota la seqüència de la successió vegetal: en primer terme creixen les pioneres farigoles, sobre un sòl encara minso; després les segueixen, per aquest ordre, el romaní, les estepes, les savines i, finalment, les alzines. Això ens demostra, també, l’important paper de les farigoles com a fixadores de sòl i com a colonitzadores. Cal, doncs, evitar del tot recol·lectar-la.

Seguim endavant fins a un altre encreuament de camins. Prenem el desviament a l’esquerra. El de la dreta ens duria a la coma d’en Vila. Ara som plenament a la carena i, pocs minuts després, se’ns planteja una altra disjuntiva. El camí de la dreta s’enfila i ressegueix la carena, però després queda tallat per uns despreniments de roca recents. L’altre la voreja per l’esquerra. És aquest el que hem d’escollir. Ens endinsem en un sector de bosc humit, però abans, en una recolzada del camí, trobarem la font del Cargol.

L’alzinar de la font del Cargol

Les escasses fonts del parc natural són producte de la surgència de l’aigua que s’ha anat escolant per les esquerdes del rocam. En un punt concret, i en trobar capes de materials impermeables, l’aigua es veu forçada a emergir a l’exterior. Aquest vessant, a l’obaga, presenta un alzinar ben constituït. De seguida hi sentim una impressió de frescor que s’agraeix especialment els dies d’estiu. Acompanyen l’alzinar un marfull abundant, el boix i el galzeran, a més d’alguns exemplars típicament frescals de blada i de roure. Malgrat les condicions geològiques no han variat, el vessant, a redós de la insolació que rep la solana, conserva un índex d’humitat que permet l’establiment d’una vegetació frondosa.

Si continuem el camí podem comprovar els efectes d’un important despreniment de roca, que confirma l’estructura esquerdada del conglomerat que conforma aquestes muntanyes. La caiguda de blocs ha tallat el camí carener. Curiosament, si en aquest punt girem la vista al vessant oposat, podem observar un altre despreniment similar. Pocs metres després de seguir el corriol, i per sobre dels nostres caps, trobarem una de les figures capritxoses, que ara esmentàvem, que abunden al parc natural. Aquesta representa fidelment un cargol.

El Cargol

L’erosió lenta de l’aigua sobre la roca és la que genera les nombroses esquerdes que crivellen aquests rocams. Aquestes fissures, que tècnicament anomenem diàclasi, es van obrint a poc a poc i aïllen els blocs que, tot d’una, cedeixen sota l’atracció de la gravetat i es precipiten muntanya avall. Aquest procés és dinàmic i continu, té lloc des de fa milions d’anys i encara continua. L’erosió del conglomerat, d’altra banda, dóna lloc a formes que els pobladors han batejat amb noms d’elements quotidians. Així, el Bolet, el Cavall Bernat, els Plecs de llibre o, en aquest cas, el Cargol, on es reconeixen el cap, el cos i la conquilla del mol·lusc.

La tornada cap a Mura segueix el corriol fins arribar a una pista de muntanya. Ignorem una altra pista que no es dirigeix al poble, travessarem la riera de les Nespres, al marge esquerre de la qual veiem la font de l’Era i continuem. Seguirem caminant en paral·lel al curs d’aigua fins que arribem a l’església, on enfilarem pel carrer que puja i arribarem de nou al Centre d’Informació de Mura.

Anuncis

2 pensaments sobre “Diumenge 11/04/2010 Les coves de Mura, entre valls i cingleres

  1. Des d’aquí, felicitar a tots els components de la visita a les Coves.
    Ja desitjaria grups com vosaltres, cada cap de setmana.
    Heu estat un model de convivència, que mai oblidaré.
    Si us plau, no canvieu mai.

    Joan Escoda i Prats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s