Diumenge 21/2/2010 Matinal vora Vallgorguina:Can Vilar i el sot de Can Montasell

Amb el Montseny nevat donant-nos la benvinguda vam sortir de Vallgorguina a bon ritme per entrar en calor. L’hivern no només es notava en el fred matí, sinó també al paissatge. Els arbres sense fulles i els camps mostrant la terra vermella envoltaven Can Vilar. Fixeu-vos com de diferent es veu la foto de l’estiu de la que va fer l’Àngel!
A recer de la torre vam trobar un bon lloc per fer l’esmorzar, tot i que aquest cop va faltar alguna beguda calenta. Per cert, pels que m’heu demanat tot sovint la recepta de la beguda èlfica, aquí la teniu: Per un litre de té, quatre bossetes de breakfast tea. Tres cullerades soperes de sucre i mig got de rom negre. Poseu-ho en un termo que prèviament heu deixat durant tota la nit amb aigua bullent. Així quan poseu el té aguantarà tot el dia calent.
A Can Vilar vam tenir la companyia dels cavalls i d’una pila de gossos, algun d’ells més gran que els nens!
El recorregut és tal com diu la ressenya, ben suau, entretingut i agradable, molt ben senyalitzat amb unes estaques verdes, que eviten que en algún punt ens poguem desorientar.
De tornada es passa per una pineda estupenda, sembla que a la tardor hagi d’estar farcida de bolets. Nosaltres vam trobar algun fredolic i llengües de bou, i una caseta que sembla de conte.
Si feu l’excursió, deixeu el cotxe al costat del camp d’esports. Nosaltres el vam deixar al començament del carrer Mataró i vam haver de fer un tros de carretera.
Us deixem algunes imatges de la sortida
Gràcies a l’Àngel, la Maite, la Judit, l’Oleguer, la Sílvia, la Laia, el Pol, l’Àngela, al Marc i al Mateu per participar!
—————————————————————————————————————–

Can Vilar

La darrera excursió ens va demostrar que els més menuts també caminen, i molt. Aquesta va dedicada als que teniu menuts de motxilla i als que ja no hi caben. Només 4 km i 2 hores de recorregut suau.

En acabar qui tingui pressa pot tornar a dinar a casa, i amb els que volgueu, si el dia convida, ens arribarem a la platja a Arenys de Mar. Així haurem vist el Montnegre des dels dos costats.

Dinarem sobre la sorra i a la sobretaula farem jocs amb la pilota, jugarem a cartes i mirarem de pescar algun peix si hi ha sort.

Aquest camí forma part dels itineraris del Parc del Montnegre Corredor, així que us transcric el contingut de la seva web:

Longitud: 4.000 m

Durada: 2 hores

Dificultat: excursió suau per camins i pistes ben indicades. L’itinerari és senyalitzat amb fites metàl·liques destacades amb color marró. Cal portar calçat adequat i cantimplora. L’itinerari és exclusiu per a vianants.

El senyal d’inici d’aquest recorregut el trobem al final del carrer de Mataró.

El mas de Can Vilar

És aquest un paisatge harmoniós, elegant: camps escalonats en feixes que davallen cap a la riera, can Nonell enlairat dalt la serra d’en Plana i, al fons, les boscúries misterioses i colossals del sot gran de Can Vilar.

Presidint tot aquest entorn, can Vilar, de faç rústega, bella, amb portal rodó adovellat i finestral gòtic. Adossada, una torre de defensa construïda pels volts del segle XVI s’aixeca altiva i imponent, tot lluint dues gàrgoles en forma d’éssers fantàstics, espitlleres i finestres de factura gòtica. Record tot plegat d’aquells temps d’intranquil·litat i ensurts als masos isolats de muntanya qn què la funció d’aquestes torres era ser refugi d’estadants i viatgers enfront dels atacs de lladres i bandolers.

El camí continua per la pista que surt per sobre l’era de can Vilar, cap al Nord. Després d’uns revolts, gira a l’esquerra i enfila pel sot del Nané, indret agradable i frescal, atapeït d’una frondosa vegetació d’obac, amb abundància d’ocells boscans, com ara mallerengues, tudons i gaigs. A terra, sovint hi podrem trobar petjades i rastres d’animalons boscans.

El suro del Llamp

Travessat el sot del Nané, arribem a un replà en forma de plaça on, al centre, s’alça el port d’un suro gros llampat durant una tardor tempestuosa. Mig cos viu, l’altre mort per la llampadura, aquest suro reafirma aquelles dites populars entre bosquerols i pagesos que parlen de les alzines i els suros com arbres amb fama d’atraure els llamps.

Des d’aquesta plaça, la pista principal segueix pendent amunt en direcció a la serra de les Mules; nosaltres, però, agafem el caminoi fressat que, entremig de roures i una frondosa vegetació, ens duu, ràpidament, al sot de Can Montasell.

El sot de Can Montasell

Els sots d’aquestes serres del Montnegre i el Corredor, sobretot els que donen al Vallès, tenen unes característiques ambientals d’especial interès. Boscos humits i atapeïts, són raconades penombroses, obacs d’una quietud encisadora on l’aigua del rieral davalla generosament quan l’eixut hivernal i estiuenc no és molt rigorós, entre pedres i gorgs d’aigua cristal·lina.

L’ambient de ribera ens deixa veure l’aleteig de les fulles del vern, del pollancre, del castanyer, del freixe, de l’avellaner; arbres caducifolis que a la tardor recreen uns quadres d’una excepcional bellesa. Amb ells, molses, falgueres i altres herbàcies menudes encatifen aquests clots fantàstics. A la remor de la fronda s’hi uneix la poesia dels cants dels ocells, oriols, cargolets, cueretes, merles, mallerengues; als gorgs amb aigua, la simpàtica presència de tritons, salamandres i, entre el fullam, un gran nombre de petits invertebrats.

A mesura que anem baixant pel sot per un camí aixaragallat i empedregat i a la sortida d’un petit revolt, el flanc esquerre de la muntanya canvia de sobte per la presencia de plantacions de pins.

Racons de pins i pinassa

A la solella de Can Clarens i a bona part del camí de Can Montasell Vell fins entrar al poble, trobem unes plantacions de pins que ocupen les feixes i els camps d’antics vinyers i conreus. Són indrets assolellats i d’aspecte solitari on la pinassa decora un sotabosc inexistent, només trencat per la presència de bolets a la tardor.

Entre els tipus de pins trobem el pi pinyer, amb la seva inconfusible capçada en forma d’ombrel·la; el pinastre, de fulles molt llargues i pinyes punxegudes; i el pi insigne, amb fulles primes reunides de tres en tres. Aquests últims són arbres de creixement ràpid destinats principalment a l’obtenció de fusta per a embalatges i pasta de paper.

El camí davalla tranquil seguint el curs del torrent, fins que, després d’un revolt, travessem el pont del torrent de Can Vilar i entrem al carrer de Mataró.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s